Daniel OG
per en 6 Desembre 2010
1,704 Vistes

Javier Krahe - Los caminos del señor  (lletra traduïda al català)

https://www.youtube.com/watch?v=7xnZV9wvPWg

------------------------------------------------------------------

La otra tarde en una iglesia,
que era fiesta de guardar,
me dio un ataque de amnesia
no podía recordar
a quién coño fui a rezar.
Yo que siento por Jesús,
yo que siento por Jesús: repelús.

Imaginad mi problema,
cualquier otro sin mi fe,
con seguridad, blasfema
o se va a tomar café.
Pero yo no flaqueé,
no podía estar allí,
no podía estar allí
porque sí.

"He perdido la memoria",
le expliqué a un santo varón.
"Eche una jaculatoria
o una salve a mi intención,
tengo un lío del copón.
No comprendo, ay de mí.
No comprendo, ay de mí,
que hago aquí."

"Calma", me dijo el beato,
"por mi honor de sacristán,
rezaré a San Cucufato
y tus recuerdos volverán
o sus huevos sufrirán."
Y le ató al pobre un cordel,
y le ató al pobre un cordel.
¡Qué cruel!

Recuperé por entero,
gracias a su intercesión,
la memoria y un mechero
que no entraba en la oración.
¡Eso sí que es devoción!
Le quedaba además,
le quedaba además
mucho gas.

Le di lumbre a un monaguillo
y una hostia al sacristán,
y les vacié el cepillo
a San Cosme y San Damián,
recordando que mi plan
era entrar a aquel lugar,
era entrar a aquel lugar
a robar.

Tú que nunca vas al templo,
tú que estás en el error,
toma de mi historia ejemplo,
rectifica pecador
y recorre sin temor
los caminos del señor,
los caminos del señor.
¡Sí señor!

------------------------------------------------------

L'altra tarda en una església,
que era festa de guardar,
em va donar un atac d'amnèsia
no podia recordar
a qui cony vaig anar a resar.
Jo que sento per Jesús,
jo que sento per Jesús: repelús!.

Imagineu el meu problema,
qualsevol altre sense la meva fe,
amb seguretat, blasfema
o es va a prendre cafè.
Però jo no flaquegí,
no podia ser-hi allà,
no podia ser-hi allà
perquè sí.

"He perdut la memòria",
li vaig explicar a un sant home.
"Feu una jaculatòria
o una salve a ma intenció,
tinc un embolic de no dir.
No comprenc, ai de mi.
No comprenc, ai de mi,
que faig aquí. "

"Calma", em va dir el beat,
"Pel meu honor de sagristà,
resaré a Sant Cugat
i els teus records tornaran
o els seus ous patiran. "
I li va lligar al pobre un cordill,
i li va lligar al pobre un cordill.
Que cruel!

Recuperar del tot,
gràcies a la seva intercessió,
la memòria i un encenedor
que no entrava en l'oració.
Això sí que és devoció!
Li quedava a més,
li quedava a més
molt gas.

Li vaig donar foc a un escolà
i una hòstia al sagristà,
i els vaig buidar el ribot
a Sant Cosme i Sant Damià,
recordant que el meu pla
era entrar a aquell lloc,
era entrar a aquell lloc
a robar.

Tu que mai vas al temple,
tu que estàs en l'error,
pren de la meva història exemple,
rectifica pecador
i recorre sense por
els camins del senyor,
els camins del senyor.
Sí senyor!

Publicat a: Religió
JumpyOi
Ja que són tant religiosos per què no li donen la pallissa a déu?
7 Desembre 2010